Quant difícil és aterrar amb seguretat a Mart?
Tan difícil que han fallat molts més intents dels que ho han aconseguit. El proper intent serà dijous. El principal problema és que l’atmosfera marciana és massa gruixuda per ignorar-la, si no farà fondre la sonda espacial. D’altra banda, l’atmosfera és massa fina per dependre d’un paracaigudes, o la sonda espacial s’estavellarà a la superfície. Per tant, tal com mostra el vídeo, l’aterrador del Perseverance perdrà gran part de la seva alta velocitat en desplegar un paracaigudes enorme, però després canviarà a uns coets i, finalment, suposant que tot hagi anat bé, culminarà amb el Sky Crane que baixarà lentament amb cordes el ròver Perseverance de la mida d’un cotxe a la superfície. Pot semblar una bogeria, però el 2012 el ròver Curiosity es va posar a Mart fent servir un mètode similar. Des de l’entrada a l’atmosfera fins al contacte amb la superfície es triga uns set minuts, tot coordinat per un ordinador de bord perquè Mart es troba massa lluny per a una comunicació interactiva ràpida. Durant aquest temps, els humans a la Terra simplement esperaran a saber si l’aterratge ha tingut èxit.
La setmana passada, la sonda Hope dels Emirats Àrabs Units va començar a orbitar Mart amb èxit, seguida un dia després per la missió xinesa Tianwen-1, que segurament programarà l’aterratge del seu ròver en els mesos vinents.
Tan difícil que han fallat molts més intents dels que ho han aconseguit. El proper intent serà dijous. El principal problema és que l’atmosfera marciana és massa gruixuda per ignorar-la, si no farà fondre la sonda espacial. D’altra banda, l’atmosfera és massa fina per dependre d’un paracaigudes, o la sonda espacial s’estavellarà a la superfície. Per tant, tal com mostra el vídeo, l’aterrador del Perseverance perdrà gran part de la seva alta velocitat en desplegar un paracaigudes enorme, però després canviarà a uns coets i, finalment, suposant que tot hagi anat bé, culminarà amb el Sky Crane que baixarà lentament amb cordes el ròver Perseverance de la mida d’un cotxe a la superfície. Pot semblar una bogeria, però el 2012 el ròver Curiosity es va posar a Mart fent servir un mètode similar. Des de l’entrada a l’atmosfera fins al contacte amb la superfície es triga uns set minuts, tot coordinat per un ordinador de bord perquè Mart es troba massa lluny per a una comunicació interactiva ràpida. Durant aquest temps, els humans a la Terra simplement esperaran a saber si l’aterratge ha tingut èxit.
La setmana passada, la sonda Hope dels Emirats Àrabs Units va començar a orbitar Mart amb èxit, seguida un dia després per la missió xinesa Tianwen-1, que segurament programarà l’aterratge del seu ròver en els mesos vinents.