Aquest satèl·lit està condemnat.
Mart, el planeta vermell anomenat així pel déu romà de la guerra, té dos satèl·lits petits, Phobos i Deimos, els noms dels quals deriven del grec (por i pànic). Es desconeix, però, l’origen dels satèl·lits marcians; la principal hipòtesi sosté que són asteroides capturats. El satèl·lit més gran és Phobos, de 25 quilòmetres de diàmetre, i es considera un objecte d’aspecte d’asteroide esquitxat de cràters com mostra aquesta composició de fotografies en falsos colors preses per la sonda Viking 1 el 1978. Una anàlisi recent de la inusual llargada de les ranures observades a Phobos indica que podrien ser el resultat de l’impacte que va crear el cràter que hi ha a la part superior esquerra anomenat cràter Stickney. Les òrbites de Phobos són tan a prop de Mart —a uns 5.800 quilòmetres de la superfície en comparació amb els 400.000 quilòmetres de la Lluna— que les forces gravitacionals de marea l’atrauen. El resultat final serà que, en uns 50 milions d’anys, Phobos es fragmentarà en òrbita i s’estavellarà sobre la superfície marciana.
Molt abans d’això: demà, si tot va segons el previst, la sonda InSight de la NASA aterrarà a Mart i començarà a investigar la seva estructura interna.
