Crèdits: NASA, ESA, N. Smith (U. California, Berkeley) et al. i el Hubble Heritage Team (STScI/AURA)
Dins del cap d’aquest monstre interestel·lar hi ha una estrella que, poc a poc, el va destruint.
El monstre, que en realitat és un pilar inanimat de gas i de pols, fa més d’un any llum de longitud. L’estrella, que no és visible a través de la pols opaca, està esclatant en part per expulsió de raigs energètics de partícules.
En tota la nebulosa de formació estel·lar Carina (NGC 3372) es lliuren batalles èpiques similars. Al final guanyaran les estrelles, destruint en els propers 100.000 anys els pilars que les han creat i donant lloc a un nou cúmul obert d’estrelles.
Els punts rosats són estrelles acabades de formar que ja s’han alliberat del monstre. La imatge és tan sols una petita part d’una panoràmica molt detallada de la nebulosa Carina feta el 2007 pel Telescopi Espacial Hubble.
El nom tècnic dels dolls estel·lars és objectes Herbig-Haro. La manera com una estrella crea els dolls Herbig-Haro és un tema d’investigació, però probablement implica un disc d’acreció que gira al voltant d’una estrella central. A la part inferior d’una imatge més gran es veu un impressionant segon doll Herbig-Haro.
El monstre, que en realitat és un pilar inanimat de gas i de pols, fa més d’un any llum de longitud. L’estrella, que no és visible a través de la pols opaca, està esclatant en part per expulsió de raigs energètics de partícules.
En tota la nebulosa de formació estel·lar Carina (NGC 3372) es lliuren batalles èpiques similars. Al final guanyaran les estrelles, destruint en els propers 100.000 anys els pilars que les han creat i donant lloc a un nou cúmul obert d’estrelles.
Els punts rosats són estrelles acabades de formar que ja s’han alliberat del monstre. La imatge és tan sols una petita part d’una panoràmica molt detallada de la nebulosa Carina feta el 2007 pel Telescopi Espacial Hubble.
El nom tècnic dels dolls estel·lars és objectes Herbig-Haro. La manera com una estrella crea els dolls Herbig-Haro és un tema d’investigació, però probablement implica un disc d’acreció que gira al voltant d’una estrella central. A la part inferior d’una imatge més gran es veu un impressionant segon doll Herbig-Haro.
