Aquesta composició de pols estel·lar cobreix uns 8 graus en el firmament del nord. El camp de visió és a l’oest del familiar cúmul estel·lar de les Pleiades, a la constel·lació zodiacal Àries i el pla de la Via Làctia. En el paisatge de fons i a la dreta hi ha la blavosa Epsilon Arietis, una estrella visible a ull nu que es troba a uns 330 anys llum. Les polsoses nebuloses LBN762, LBN753 i LBN743 reflecteixen la llum de les estrelles de la regió, s’estenen d’esquerra a dreta del camp però segurament són a uns 1.000 anys llum de distància. A aquesta distància estimada, el llenç còsmic fa més de 140 anys llum de diàmetre. Prop de la vora d’un gran núvol molecular, els foscos interiors poden ocultar estrelles recentment formades i objectes estel·lars joves o protoestrelles per a telescopis òptics tafaners. Les protoestrelles col·lapsen a causa de la pròpia gravetat i es formen al voltant de densos nuclis incrustats en el núvol molecular.
