Pols d’estrelles a Perseus

Crèdit & CopyrightLynn Hilborn

Aquesta vastitud còsmica de pols, gas i estrelles abasta en el cel uns 6 graus a la constel·lació Perseus.
A la part superior esquerra del magnífic paisatge celeste hi ha l’intrigant cúmul d’estrelles joves IC 348 i la nebulosa veïna del Fantasma Volador. A la dreta, una altra regió de formació estel·lar activa, NGC 1333, està connectada mitjançant circells foscos de pols als afores del núvol molecular gegantí Perseus, a uns 850 anys llum de distància. En el camp de visió hi ha disperses altres nebuloses de pols així com la tènue resplendor vermellosa del gas hidrogen.
La pols còsmica tendeix a ocultar dels telescopis òptics curiosos les estrelles acabades de formar i els objectes estel·lars joves o protoestrelles. Col·lapsades per la seva pròpia gravetat, les protoestrelles es formen a partir dels nuclis densos que hi ha incrustats en el polsegós núvol molecular.
A la distància estimada del núvol molecular, aquest camp de visió abasta uns 90 anys llum.


APOD