Els núvols de pols d’estrelles vaguen per aquest paisatge celeste profund del núvol molecular de Perseus, a uns 850 anys llum de distància.
El camp visual de gairebé 4 graus d’amplada mostra les nebuloses polsegoses que reflecteixen la llum procedent d’estrelles joves incrustades. A prop del centre hi ha la nebulosa de reflexió NGC 1333, amb un color blavós característic. Per la vastitud polsegosa s’escampen indicis d’emissió vermella d’objectes Herbig-Haro, així com dels dolls i del gas brillant emanats per les estrelles nounades. Tot i que s’hi formen moltes estrelles, la pols omnipresent fa que la majoria quedin enfosquides en longituds d’ona visibles. L’entorn caòtic que envolta NGC 1333 s’assembleria al que va engendrar el Sol fa més de 4.500 milions d’anys. A la distància estimada del núvol molecular de Perseus, aquesta escena còsmica abasta uns 80 anys llum.
