Aquesta vastitud còsmica de pols, gas i estrelles abasta uns 6 graus en el firmament a la constel·lació de Perseu.
A la part superior esquerra del magnífic paisatge celeste hi ha l’intrigant cúmul d’estrelles joves IC 348 i la nebulosa veïna del Fantasma Volador amb núvols de pols interestel·lar enfosquidora catalogats com a Barnard 3 i 4. A la dreta, una altra regió de formació estel·lar activa, NGC 1333, està connectada per circells foscos i polsegosos als afores del núvol molecular gegantí Perseu, a uns 850 anys llum de distància. En el camp de visió hi ha disperses altres nebuloses de pols així com la tènue resplendor vermellosa del gas hidrogen. De fet, la pols còsmica tendeix a ocultar dels telescopis òptics curiosos les estrelles recentment formades i els objectes estel·lars joves o protoestrelles. Col·lapsades per la pròpia gravetat, aquestes protoestrelles es formen a partir dels densos nuclis que hi ha incrustats en el núvol molecular. A la distància estimada del núvol molecular, aquest camp de visió abastaria més de 90 anys llum.