Fa tretze anys, es van presentar per primera vegada uns resultats que indicaven que la major part de l’energia del nostre Univers no es troba en les estrelles o en les galàxies sinó que està vinculada a l’espai mateix. En el llenguatge dels cosmòlegs, i d’acord amb les recents observacions de supernoves distants, hi ha directament implicada una gran constant cosmològica.
Els suggeriments d’una constant cosmològica (lambda) no eren nous, de fet, han existit des de l’adveniment de la cosmologia moderna relativista.
Aquestes idees, però, no eren gaire populars entre els astrònoms perquè lambda és molt diferent dels components coneguts de l’Univers, perquè el valor de lambda sembla limitat per altres observacions i perquè les cosmologies menys estranyes sense lambda han funcionat bé fins ara per explicar les dades.
Durant els últims tretze anys, diversos equips independents d’astrònoms han acumulat dades que semblen confirmar l’existència de l’energia fosca així com el resultat inquietant d’un Univers que en l’actualitat s’accelera. El que és notable és el mètode aparentment directe i fiable de les observacions i la bona reputació dels científics que han dut a terme les investigacions.
Aquest any, els directors d’aquests equips han estat guardonats amb el Premi Nobel de Física pel seu treball.
La fotografia mostra una supernova que va tenir lloc el 1994 als afores d’una galàxia espiral; va ser feta per un d’aquests equips.
Els suggeriments d’una constant cosmològica (lambda) no eren nous, de fet, han existit des de l’adveniment de la cosmologia moderna relativista.
Aquestes idees, però, no eren gaire populars entre els astrònoms perquè lambda és molt diferent dels components coneguts de l’Univers, perquè el valor de lambda sembla limitat per altres observacions i perquè les cosmologies menys estranyes sense lambda han funcionat bé fins ara per explicar les dades.
Durant els últims tretze anys, diversos equips independents d’astrònoms han acumulat dades que semblen confirmar l’existència de l’energia fosca així com el resultat inquietant d’un Univers que en l’actualitat s’accelera. El que és notable és el mètode aparentment directe i fiable de les observacions i la bona reputació dels científics que han dut a terme les investigacions.
Aquest any, els directors d’aquests equips han estat guardonats amb el Premi Nobel de Física pel seu treball.
La fotografia mostra una supernova que va tenir lloc el 1994 als afores d’una galàxia espiral; va ser feta per un d’aquests equips.