Primer pla de M 106

Crèdits: Dades de la composició: Hubble Legacy Archive; Adrian Zsilavec, Michelle Qualls, Adam Block / NOAO / AURA / NSF
Processament: André van der Hoeven
A prop de l’Óssa Major (Ursa Major) i envoltada per les estrelles dels Gossos de Cacera (Canes Venatici), aquesta meravella celeste va ser descoberta el 1781 per l’astrònom mètric francès Pierre Méchain. Més tard, es va afegir al catàleg del seu amic i col·lega Charles Messier com a M 106.
Les modernes imatges de telescopi revelen que és un univers illa: una galàxia espiral d’uns 30 mil anys llum de diàmetre situada a uns 21 milions d’anys llum més enllà de les estrelles de la Via Làctia.
Juntament amb diverses bandes de pols i un nucli central brillant, en aquesta composició destaquen els cúmuls d’estrelles joves i blaves i les guarderies estel·lars vermelloses que perfilen els braços espirals de la galàxia.
Aquesta fotografia en alta resolució és una composició de les dades de la càmera ACS del Hubble combinades amb les dades en color d’imatges obtingudes des de terra.
M 106, també coneguda com NGC 4258, és un exemple proper de la classe Seyfert de galàxies actives vista a través de l’espectre de ràdio a raigs X. Aquestes poderoses galàxies actives s’alimenten de la matèria que cau en un forat negre central massiu.