Projecte ‘nebuloses planetàries’

Crèdit & Copyright: J-P Metsävainio (Astro Anarchy)
Expel·lides per estrelles moribundes semblants al Sol, les nebuloses planetàries constitueixen la breu però gloriosa fase final de l’evolució estel·lar.
Les mortalles gasoses estan ionitzades per una font central extremament calenta, que és el nucli d’una estrella que encongeix perquè s’està quedant sense combustible per la fusió nuclear.
Brillant en la nit còsmica, les seves simetries són fascinants i han inspirat aquest projecte de pòster ‘nebuloses planetàries’ on se’n mostren nou exemplars en una graella de 3×3.
Els astrònoms aficionats hi reconeixeran els lluents objectes Messier M 27 (la Dumbbell -pesos de gimnàstica-), M 76 (la petita Dummbell), M 57 (l’Anell) i NGC 6543 (l’Ull de Gat). També hi figuren nebuloses menys conegudes com ara la Medusa i l’Insecte.
Totes les imatges estan fetes a partir de dades en banda estreta i es mostren a la mateixa escala angular d’uns 20 minuts d’arc (un terç de grau). El cercle gris representa, en aquesta escala, la mida aparent de la Lluna plena.
Les nebuloses planetàries donen una pista del destí del nostre Sol quan es quedi sense combustible nuclear d’aquí a uns 5 mil milions d’anys.