La pluja d’estrelles filants Quadràntides és un esdeveniment anual per als observadors de l’hemisferi nord.
Normalment, tenen el pic d’activitat en les fredes primeres hores de la matinada del 4 de gener.
La pluja s’anomena així perquè el seu punt radiant en el cel -d’on semblen provenir- es troba dins de l’antiga constel·lació, astronòmicament obsoleta, de Quadrans Muralis, prop dels límits de les modernes constel·lacions d’Hèrcules, Bover, i Drac.
Aquesta fotografia de llarga exposició revela dos rastres de meteorits de les Quadràntides, quasi paral·lels, que travessen les estrelles en ascens de la constel·lació de Verge i Corb.
L’antiga porta d’accés al sistema d’irrigació que es veu en primer pla emergeix sobre les runes de Qumis.
Coneguda per les nombroses portes, aquesta ciutat, anomenada Hecatompylos (les cent portes) a l’antiga Grècia, va ser fundada fa 2.300 anys en el que aleshores era Pèrsia.
Normalment, tenen el pic d’activitat en les fredes primeres hores de la matinada del 4 de gener.
La pluja s’anomena així perquè el seu punt radiant en el cel -d’on semblen provenir- es troba dins de l’antiga constel·lació, astronòmicament obsoleta, de Quadrans Muralis, prop dels límits de les modernes constel·lacions d’Hèrcules, Bover, i Drac.
Aquesta fotografia de llarga exposició revela dos rastres de meteorits de les Quadràntides, quasi paral·lels, que travessen les estrelles en ascens de la constel·lació de Verge i Corb.
L’antiga porta d’accés al sistema d’irrigació que es veu en primer pla emergeix sobre les runes de Qumis.
Coneguda per les nombroses portes, aquesta ciutat, anomenada Hecatompylos (les cent portes) a l’antiga Grècia, va ser fundada fa 2.300 anys en el que aleshores era Pèrsia.