En tan sols uns 12.000 anys Vega serà l’estrella del Nord, és a dir, l’estrella més propera al pol Nord celeste del nostre planeta. Aleshores, quan fixeu la càmera en un trípode, les exposicions llargues del cel nocturn mentre la Terra gira sobre el seu eix mostraran els arcs concèntrics dels rastres estel·lars centrats en un punt proper a Vega.
L’estrella brillant que actualment és a prop del pol Nord celeste és Polaris, però això canviarà a mesura que l’eix de rotació de la Terra, com el balanceig d’una baldufa, es desplaci amb un període de precessió d’uns 26.000 anys.
Si teniu la càmera a punt i no voleu esperar 12.000 anys a què Vega sigui l’estrella del Nord, contempleu aquesta enginyosa demostració de rastres estel·lars contemporanis (a l’esquerra) juntament amb els rastres estel·lars de l’any 14000. Ambdós es van captar aquest mes d’abril a la Reserva de Cel Fosc d’Alqueva que hi ha a Alentejo (Portugal). Per produir els rastres estel·lars d’un futur llunyà centrats en Vega, l’astrònom Miguel Claro va combinar la rotació de dos muntures de càmera.
L’estrella brillant que actualment és a prop del pol Nord celeste és Polaris, però això canviarà a mesura que l’eix de rotació de la Terra, com el balanceig d’una baldufa, es desplaci amb un període de precessió d’uns 26.000 anys.
Si teniu la càmera a punt i no voleu esperar 12.000 anys a què Vega sigui l’estrella del Nord, contempleu aquesta enginyosa demostració de rastres estel·lars contemporanis (a l’esquerra) juntament amb els rastres estel·lars de l’any 14000. Ambdós es van captar aquest mes d’abril a la Reserva de Cel Fosc d’Alqueva que hi ha a Alentejo (Portugal). Per produir els rastres estel·lars d’un futur llunyà centrats en Vega, l’astrònom Miguel Claro va combinar la rotació de dos muntures de càmera.