Crèdit & Copyright: Ruslan Merzlyakov (astrorms)
Aquesta Lluna va fer una aparició força espectacular.
Normalment, la sortida de la Lluna és tranquil·la i serena. La companya orbital més gran de la Terra triga uns minuts a sortir completament per damunt de l’horitzó i pot romandre relativament fosca fins que s’eleva en el firmament nocturn. Fa aproximadament una setmana, però, i tot i que només estava mig il·luminada pel Sol, aquesta Lluna naixent va ser tot un esdeveniment, almenys des d’aquesta ubicació. La raó és que, tal com es veia des de Limfjord a Nykøbing Mors (Dinamarca), la Lluna va elevar-se sota uns núvols dispersos a prop de l’horitzó. El resultat, captat aquí en una sola exposició, és que la llum de la Lluna fluïa pels buits dels núvols per crear el que s’anomena raigs crepusculars. Aquests raigs poden expandir-se dràsticament pel firmament quan comencen a prop de l’horitzó i, fins i tot, poden semblar convergir a l’altre costat del firmament. Molt per darrere de la Lluna, les estrelles de la Via Làctia puntegen el fons. A la part superior esquerra hi ha la galàxia d’Andròmeda, la companya orbital més gran de la nostra galàxia.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
Normalment, la sortida de la Lluna és tranquil·la i serena. La companya orbital més gran de la Terra triga uns minuts a sortir completament per damunt de l’horitzó i pot romandre relativament fosca fins que s’eleva en el firmament nocturn. Fa aproximadament una setmana, però, i tot i que només estava mig il·luminada pel Sol, aquesta Lluna naixent va ser tot un esdeveniment, almenys des d’aquesta ubicació. La raó és que, tal com es veia des de Limfjord a Nykøbing Mors (Dinamarca), la Lluna va elevar-se sota uns núvols dispersos a prop de l’horitzó. El resultat, captat aquí en una sola exposició, és que la llum de la Lluna fluïa pels buits dels núvols per crear el que s’anomena raigs crepusculars. Aquests raigs poden expandir-se dràsticament pel firmament quan comencen a prop de l’horitzó i, fins i tot, poden semblar convergir a l’altre costat del firmament. Molt per darrere de la Lluna, les estrelles de la Via Làctia puntegen el fons. A la part superior esquerra hi ha la galàxia d’Andròmeda, la companya orbital més gran de la nostra galàxia.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.