Raigs gamma i pols de cometa

Crèdit & Copyright: Daniel López (El Cielo de Canarias)

La nit de l’11 al 12 d’agost, els raigs gamma i la pols del cometa periòdic Swift-Tuttle travessaven l’atmosfera de la Terra.
Impactant a uns 60 quilòmetres per segon, els grans de pols del cometa van produir la pluja notablement activa dels Perseids d’enguany. Aquesta composició en gran angular dels meteors alineats cobreix un període de 4,5 hores d’aquella nit de Perseids. Les ratlles dels meteors es poden seguir fins a l’origen de la pluja al cel. El radiant, al costat de la Via Làctia i a la constel·lació Perseu, indica la direcció al llarg de l’òrbita del cometa.
Viatjant a la velocitat de la llum, els raigs gamma que impacten amb l’atmosfera de la Terra també van generar pluges, en aquest cas, pluges de partícules d’alta energia. De la mateixa manera que les ratlles dels meteors apunten al seu origen, els flaixos més breus de les partícules es poden fer servir per reconstruir la direcció de la pluja de partícules i apuntar a l’origen dels raigs gamma. A diferència dels meteors, els flaixos increïblement curts de la pluja de partícules no es poden seguir a simple vista. Però tant una pluja com l’altra es poden seguir mitjançant les càmeres d’alta velocitat dels plats de múltiples miralls que hi ha en primer pla. Els plats constitueixen els telescopis MAGIC (Major Atmospheric Gamma Imaging Cherenkov), un observatori de raigs gamma que hi ha a l’illa canària de La Palma.