Les estrelles massives de la Via Làctia viuen unes vides espectaculars. Els forns dels seus nuclis, pel col·lapse d’enormes núvols còsmics, s’encenen i creen elements pesants. Després d’uns milions d’anys, el material enriquit és expulsat de nou a l’espai interestel·lar on la formació d’estrelles pot tornar a començar. El núvol de residus en expansió conegut com a Cassiopeia A és un exemple d’aquesta fase final del cicle de la vida estel·lar. La llum procedent de l’explosió que va crear aquest romanent de supernova es devia veure per primera vegada en el firmament de la Terra fa uns 350 anys, tot i que va trigar uns 11.000 anys per arribar a nosaltres.
Aquesta imatge en falsos colors de l’observatori Chandra de rajos X mostra els filaments encara calents i els nusos del romanent de Cassiopeia A. L’emissió d’alta energia d’elements específics s’ha codificat amb colors —el silici en vermell, el sofre en groc, el calci en verd i el ferro en porpra— per ajudar als astrònoms a explorar el reciclatge del material estel·lar de la nostra galàxia. L’onada de l’explosió, que encara s’està expandint, és l’anell exterior blau. Aquesta nítida imatge de raigs X abasta uns 30 anys llum a la distància estimada de Cassiopeia A. La taca brillant que hi ha prop del centre és una estrella de neutrons, és a dir, les restes col·lapsades i increïblement denses del massiu nucli estel·lar.