Crèdit & Copyright: Bjørnar G. Hansen
Les llums del nord o aurora boreal embruixen el cel de l’illa de Kvaløja, prop de Tromsø (Noruega), el 13 de desembre de 2009.
Aquesta exposició de 30 segons capta la seva brillantor centellejant que il·lumina suaument l’escena costanera hivernal. També capta el flash sobtat d’un bòlid de la formidable pluja de meteors Gemínides que va tenir lloc el desembre de 2009. La cua del meteor creua les familiars estrelles de la nansa de l’Óssa Major i apunta a la constel·lació Gemini que és més enllà de la part superior de la imatge.
Tant l’aurora com els meteors es produeixen a l’atmosfera superior de la Terra, a altituds aproximades de 100 quilòmetres, però l’aurora és causada per energètiques partícules carregades de la magnetosfera, mentre que els meteors són cues de pols còsmica.
Cap al final d’aquesta setmana, la pluja de meteors Gemínides de 2014 arribarà al màxim, tot i que competiran amb la fulgor de l’últim quart de Lluna.
Aquesta exposició de 30 segons capta la seva brillantor centellejant que il·lumina suaument l’escena costanera hivernal. També capta el flash sobtat d’un bòlid de la formidable pluja de meteors Gemínides que va tenir lloc el desembre de 2009. La cua del meteor creua les familiars estrelles de la nansa de l’Óssa Major i apunta a la constel·lació Gemini que és més enllà de la part superior de la imatge.
Tant l’aurora com els meteors es produeixen a l’atmosfera superior de la Terra, a altituds aproximades de 100 quilòmetres, però l’aurora és causada per energètiques partícules carregades de la magnetosfera, mentre que els meteors són cues de pols còsmica.
Cap al final d’aquesta setmana, la pluja de meteors Gemínides de 2014 arribarà al màxim, tot i que competiran amb la fulgor de l’últim quart de Lluna.