De vegades el firmament és seré i encalmat, d’altres centelleja i brilla sobtadament. Això últim, sota la forma d’aurores i meteorits, va cobrir el firmament sobre l’illa de Kvaløya, a prop de Tromsø (Noruega), el 13 de desembre de 2009. Aquesta exposició de 30 segons registra una resplendor auroral que il·lumina suaument l’escena hivernal costanera. La imatge, tot un estudi de contrastos, també capta el flaix sobtat d’un meteorit, una bola de foc de la pluja de meteorits dels Gemínids de 2009. La cua del meteorit passa per davant de les estrelles del mànec del Carro Gran i apunta a la constel·lació Gemini situada més enllà de la imatge. Tant les aurores com els meteorits es produeixen a l’atmosfera superior de la Terra a altituds d’uns 100 quilòmetres o menys, però les aurores són causades per partícules carregades i energètiques de la magnetosfera, mentre que els meteorits són restes de pols còsmica.
Cap al final d’aquesta setmana —nou anys després de la fotografia— la pluja anual de meteorits dels Gemínids de 2018 culminarà novament, tot i que aquesta vegada els flaixos competiran amb el primer quart de la Lluna durant la primera meitat de la nit.