Crèdits: Voyager Project, NASA
En un altre dia de Sant Valentí (el 14 de febrer de 1990), després de travessar uns 6,5 mil milions quilòmetres des del Sol, la sonda Voyager 1 va mirar enrere i va fer aquest primer retrat de família del nostre Sistema Solar.
El retrat complet és una composició de 60 imatges fetes per la càmera gran angular de la Voyager des d’una perspectiva de 32 graus per sobre del pla de l’eclíptica. A l’esquerra hi ha el Sistema Solar interior, i a l’extrem dret el gegant gasós Neptú, aleshores el planeta més llunyà del Sistema Solar.
Les posicions de Venus, de la Terra, de Júpiter, de Saturn, d’Urà i de Neptú s’indiquen amb lletres, mentre que el Sol és el punt brillant que hi ha prop del centre del cercle d’imatges. Els quadres amb cadascun dels planetes provenen de la càmera amb teleobjectiu de la Voyager. Mercuri no hi apareix ja que és massa prop del Sol per ser detectat, i Mart tampoc ja que està ocult per la llum solar dispersada pel sistema òptic de la càmera. Pel que fa al petit i feble Plutó, la seva posició no estava coberta.
El retrat complet és una composició de 60 imatges fetes per la càmera gran angular de la Voyager des d’una perspectiva de 32 graus per sobre del pla de l’eclíptica. A l’esquerra hi ha el Sistema Solar interior, i a l’extrem dret el gegant gasós Neptú, aleshores el planeta més llunyà del Sistema Solar.
Les posicions de Venus, de la Terra, de Júpiter, de Saturn, d’Urà i de Neptú s’indiquen amb lletres, mentre que el Sol és el punt brillant que hi ha prop del centre del cercle d’imatges. Els quadres amb cadascun dels planetes provenen de la càmera amb teleobjectiu de la Voyager. Mercuri no hi apareix ja que és massa prop del Sol per ser detectat, i Mart tampoc ja que està ocult per la llum solar dispersada pel sistema òptic de la càmera. Pel que fa al petit i feble Plutó, la seva posició no estava coberta.