Els satèl·lits de Saturn, en òrbita en el pla dels anells, tenen una vista permanent de primera fila del planeta gegant gasós. En passar prop del pla dels anells, la sonda Cassini també comparteix aquesta impressionant perspectiva.
Els fins anells tallen per la meitat aquesta instantània feta per la Cassini l’abril de 2011. L’escena inclou la cara nocturna de Saturn a l’esquerra i el costat dels anells encara il·luminat pel Sol.
Al centre hi ha Rhea, el segon satèl·lit més gran de Saturn amb més de 1.500 quilòmetres de diàmetre. És el que es troba més a prop de la sonda, a uns 2,2 milions de quilòmetres de distància.
A la dreta de Rea hi ha el brillant Enceladus, amb uns 500 quilòmetres de diàmetre i a uns 3 milions de quilòmetres de distància.
A l’esquerra hi ha Dione, bloquejat en part per la cara nocturna de Saturn. Fa uns 1.700 quilòmetres d’ample i es troba a uns 5 milions de quilòmetres de la Cassini.
Els fins anells tallen per la meitat aquesta instantània feta per la Cassini l’abril de 2011. L’escena inclou la cara nocturna de Saturn a l’esquerra i el costat dels anells encara il·luminat pel Sol.
Al centre hi ha Rhea, el segon satèl·lit més gran de Saturn amb més de 1.500 quilòmetres de diàmetre. És el que es troba més a prop de la sonda, a uns 2,2 milions de quilòmetres de distància.
A la dreta de Rea hi ha el brillant Enceladus, amb uns 500 quilòmetres de diàmetre i a uns 3 milions de quilòmetres de distància.
A l’esquerra hi ha Dione, bloquejat en part per la cara nocturna de Saturn. Fa uns 1.700 quilòmetres d’ample i es troba a uns 5 milions de quilòmetres de la Cassini.