És fàcil perdre’s resseguint els intricats filaments de la nebulosa Espagueti. Aquests filaments de gas brillant són un romanent de la supernova catalogada com a Simeis 147 i Sh2-240 i cobreixen gairebé 3 graus (6 llunes plenes) en el cel, és a dir, uns 150 anys llum a la distància estimada del núvol de runa estel·lar de 3.000 anys llum.
Aquesta composició inclou dades d’imatges preses amb un filtre de banda estreta per ressaltar l’emissió dels àtoms d’hidrogen que tracen el gas colpejat i brillant.
El romanent de la supernova té una edat estimada d’uns 40.000 anys, cosa que significa que la llum de la massiva explosió estel·lar va arribar per primera vegada a la Terra fa uns 40.000 anys. Però el romanent en expansió no n’és l’única conseqüència; la catàstrofe còsmica també va donar lloc a una estrella de neutrons giratòria o púlsar, que és tot el que queda del nucli de l’estrella original.