Crèdits: Recerca i compilació: René Heller (McMaster Univ.) et al. – Panells: NASA/JPL/Space Science Institute
Copyright: Ted Stryk
Copyright: Ted Stryk
Per als astrobiòlegs, aquests podrien ser els quatre satèl·lits més prometedors del Sistema Solar. Presentats aquí a la mateixa escala, l’exploració a càrrec de les sondes interplanetàries ha llançat la idea que els satèl·lits, i no només els planetes, podrien tenir ambients compatibles amb la vida.
La missió Galileo a Júpiter va descobrir un oceà d’aigua líquida per sota de la superfície d’Europa així com indicis de mars interiors a Ganymede. A Saturn, la sonda Cassini va detectar fonts d’aigua gelada en erupció a Enceladus que indiquen aigua subterrània més calenta, fins i tot, en aquest satèl·lit tan petit, així com llacs superficials d’hidrocarburs gelats però encara líquids per sota de la densa atmosfera del gran satèl·lit Titan.
Observant més enllà del Sistema Solar, les recents investigacions suggereixen que els exosatèl·lits podrien superar en nombre als exoplanetes situats en zones habitables al voltant d’una estrella. Això faria que els satèl·lits siguin el tipus més comú de món habitable a l’Univers.
La missió Galileo a Júpiter va descobrir un oceà d’aigua líquida per sota de la superfície d’Europa així com indicis de mars interiors a Ganymede. A Saturn, la sonda Cassini va detectar fonts d’aigua gelada en erupció a Enceladus que indiquen aigua subterrània més calenta, fins i tot, en aquest satèl·lit tan petit, així com llacs superficials d’hidrocarburs gelats però encara líquids per sota de la densa atmosfera del gran satèl·lit Titan.
Observant més enllà del Sistema Solar, les recents investigacions suggereixen que els exosatèl·lits podrien superar en nombre als exoplanetes situats en zones habitables al voltant d’una estrella. Això faria que els satèl·lits siguin el tipus més comú de món habitable a l’Univers.