El 20 de maig, una Lluna gairebé plena i Júpiter van compartir aquesta vista amb teleobjectiu. Captada quan un banc de núvols atenuava la llum de la Lluna, l’exposició revela la cara familiar del satèl·lit natural del nostre planeta, així com el brillant Júpiter (a la part inferior dreta) i alguns dels seus satèl·lts galileans. Alineats d’esquerra a dreta, els minúsculs punts de llum propers a Júpiter són Ganimedes, Europa, [Júpiter] i Cali·lsto (no, no són grans de pols de la pantalla…) Més proper i més brillant, el nostre satèl·lit natural sembla més gran. Però Ganimedes i Cal·listo són físicament més grans que la Lluna, mentre que el món aquàtic d’Europa és tan sols una mica més petit. Dels sis satèl·lits planetaris més grans del Sistema Solar, Tità, el satèl·lit de Saturn, no surt a l’escena, i un quart satèl·lit galileà, Io, està amagat pel gegant de gas.