El 10 d’abril, una Lluna plena i Júpiter van compartir el camp de visió d’aquesta fotografia amb teleobjectiu. Tots dos eren prop de l’oposició, és a dir, oposats al Sol en el firmament nocturn de la Terra.
L’exposició, captada quan un banc de núvols passatger esmorteeix lleugerament la llum de la Lluna, revela la cara familiar del nostre satèl·lit juntament amb una alineació de quatre satèl·lits galileans del gegant de gas. De dalt a baix, els diminuts punts de llum per damunt del brillant Júpiter són Cal·listo, Europa, Ganimedes i Io. Més proper i més resplendent, el nostre satèl·lit natural sembla més gran. Però Cal·listo, Ganimedes i Io són físicament més grans que la Lluna, mentre que Europa, el món d’aigua, només és una mica més petit. De fet, dels sis satèl·lits planetaris més grans del Sistema Solar, a l’escena tan sols hi falta Tità, el satèl·lit de Saturn.