Scorpius en vermell i blau

Els núvols de pols còsmica atenuen la llum de les estrelles del fons, però també reflecteixen la llum de les estrelles properes. Com que les estrelles brillants tendeixen a irradiar amb força a la part blava de l’espectre visible i la pols interestel·lar dispersa la llum blava amb més força que la vermella, les nebuloses de reflexió polsegoses tendeixen a ser de color blau.
En aquesta vista de telescopi del cap de la constel·lació Scorpius se’n veuen dos bons exemples: les tènues nebuloses de reflexió blaves que hi ha prop de les estrelles brillants i calentes Pi i Delta Scorpii (a la part superior esquerra i a la part inferior dreta).
Per descomptat, les nebuloses d’emissió vermelles també estan causades per l’energètica radiació de les estrelles calentes. Els fotons ultraviolats ionitzen els àtoms d’hidrogen dels núvols interestel·lars, i quan els electrons es recombinen es produeix la característica línia d’emissió vermella de l’hidrogen alfa.
A uns 600 anys llum de distància, aquestes nebuloses figuren en la segona versió del catàleg de Sharpless com a Sh2-1 (a l’esquerra, amb la nebulosa de reflexió VdB 99) i Sh2-7. A aquesta distància, el camp de visió fa uns 40 anys llum d’amplada.