Crèdits: ESA/Rosetta/Philae/CIVA
Aquest autoretrat de la sonda Rosetta es va fer el 7 d’octubre. En aquell moment, la sonda era a uns 472 milions quilòmetres del planeta Terra però a tan sols 16 quilòmetres de la superfície del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.
Més enllà de la sonda i a prop de la part superior de la fotografia, la pols i el gas flueixen des del curiós nucli de dos lòbuls del cometa mentre la llum solar centelleja sobre un dels panells solars de 14 metres de llarg de la Rosetta.
Per tal d’enregistrar aquesta espectacular escena altament contrastada es van combinar dues exposicions, una curta i una llarga, fetes pel sistema de càmeres CIVA instal·lat en el mòdul d’aterratge Philae, encara acoblat a la Rosetta.
En el lòbul més petit del nucli es veu el primer lloc d’aterratge escollit.
Aquesta és l’última imatge captada per les càmeres del Philae abans que el mòdul es separi de la Rosetta el 12 de novembre. Poc després de la separació, el Philae farà una altra fotografia mirant enrere cap a l’orbitador, i començarà el descens al nucli del cometa.
Més enllà de la sonda i a prop de la part superior de la fotografia, la pols i el gas flueixen des del curiós nucli de dos lòbuls del cometa mentre la llum solar centelleja sobre un dels panells solars de 14 metres de llarg de la Rosetta.
Per tal d’enregistrar aquesta espectacular escena altament contrastada es van combinar dues exposicions, una curta i una llarga, fetes pel sistema de càmeres CIVA instal·lat en el mòdul d’aterratge Philae, encara acoblat a la Rosetta.
En el lòbul més petit del nucli es veu el primer lloc d’aterratge escollit.
Aquesta és l’última imatge captada per les càmeres del Philae abans que el mòdul es separi de la Rosetta el 12 de novembre. Poc després de la separació, el Philae farà una altra fotografia mirant enrere cap a l’orbitador, i començarà el descens al nucli del cometa.