La nebulosa de la Medusa, normalment tènue i esquiva, forma part d’aquest fascinant camp de visió telescòpica. L’escena és una composició de dos panells construïda a partir de les dades de banda estreta i la representació de les emissions dels àtoms de sofre, hidrogen i oxigen en vermell, verd i blau. La nebulosa de la Medusa és la cresta arquejada d’emissió amb tentacles penjants que s’acompanya a dreta i esquerra de dues estrelles brillants, Mu i Eta Geminorum. De fet, la medusa còsmica és part del romanent de supernova amb forma de bombolla IC 443, el núvol de residus en expansió d’una estrella massiva que va esclatar. La llum de l’explosió va arribar a la Terra fa més de 30.000 anys. De la mateixa manera que la seva cosina en aigües astrofísiques, la resta de supernova de la nebulosa del Cranc, se sap que la nebulosa de la Medusa alberga una estrella de neutrons, les restes del nucli estel·lar col·lapsat. A la part superior esquerra hi ha la nebulosa d’emissió catalogada com a Sharpless 249. La nebulosa de la Medusa és a uns 5.000 anys llum de distància; a aquesta distància, aquesta imatge faria uns 300 anys llum d’amplada.