Seieu i mireu dos forats negres fusionant-se. Inspirada per la primera detecció directa d’ones gravitacionals del 2015, aquesta simulació es reprodueix a càmera lenta, en temps real trigaria aproximadament un terç de segon. Enmig d’un escenari còsmic, els forats negres posen davant d’estrelles, gas i pols. L’extrema gravetat desvia la llum darrere d’ells en anells d’Einstein a mesura que s’apropen en espiral i, finalment, es fusionen en un únic forat negre. Les ones gravitacionals, altrament invisibles, es generen a mesura que la ràpida unió dels objectes massius provoca que la imatge visible ondegi i esquitxi tant dins com fora dels anells d’Einstein, fins i tot, després que els forats negres s’hagin fusionat. Les ones gravitacionals detectades pel LIGO, anomenades GW150914, són coherents amb la fusió de dos forats negres de 36 i 29 masses solars que hi ha a una distància de 1.300 milions d’anys llum. El forat negre resultant té 63 vegades la massa del Sol; les 3 masses solars restants han quedat convertides en energia en forma d’ones gravitacionals. Des d’aleshores, els observatoris d’ones gravitacionals LIGO i VIRGO han detectat més sistemes massius en fusió. La setmana passada l’Event Horizon Telescope va captar la primera imatge a escala horitzontal d’un forat negre.