Crèdits: IllustrisTNG Project. Visualització: Dylan Nelson (Max Planck Institute for Astrophysics) et al.
Música: Symphony No. 5 (Ludwig van Beethoven), via YouTube Audio Library
Música: Symphony No. 5 (Ludwig van Beethoven), via YouTube Audio Library
Com es formen els cúmuls de galàxies? Com que l’Univers es mou massa lentament per ser observat, s’han creat unes simulacions per ordinador per ajudar a saber-ho. TNG50 és un treball derivat d’IllustrisTNG, una nova versió de la famosa simulació Illustris.
La primera part del vídeo presenta el gas còsmic (principalment hidrogen) que evoluciona en galàxies i cúmuls de galàxies des de l’univers primitiu fins a l’actualitat, amb colors més vius quan el gas es mou més de pressa. A mesura que l’univers madura, el gas cau en pous de gravetat, les galàxies es formen, giren, xoquen i es fusionen, els forats negres s’originen en els centres galàctics i expulsen el gas circumdant a gran velocitat. La segona meitat del vídeo ressegueix les estrelles i mostra l’agregació d’un cúmul galàctic amb cues de marea i corrents estel·lars. El fluix que surt dels forats negres de TNG50 és sorprenentment complex; se n’estudien els detalls per comparar-los amb l’Univers real. Estudiar la fusió dels gasos en l’Univers primitiu permet a la humanitat entendre millor com es va formar la Terra, el Sol i el Sistema Solar.
La primera part del vídeo presenta el gas còsmic (principalment hidrogen) que evoluciona en galàxies i cúmuls de galàxies des de l’univers primitiu fins a l’actualitat, amb colors més vius quan el gas es mou més de pressa. A mesura que l’univers madura, el gas cau en pous de gravetat, les galàxies es formen, giren, xoquen i es fusionen, els forats negres s’originen en els centres galàctics i expulsen el gas circumdant a gran velocitat. La segona meitat del vídeo ressegueix les estrelles i mostra l’agregació d’un cúmul galàctic amb cues de marea i corrents estel·lars. El fluix que surt dels forats negres de TNG50 és sorprenentment complex; se n’estudien els detalls per comparar-los amb l’Univers real. Estudiar la fusió dels gasos en l’Univers primitiu permet a la humanitat entendre millor com es va formar la Terra, el Sol i el Sistema Solar.
