Crèdits & Llicència: NASA, Juno, SwRI, MSSS, Gerald Eichstadt;
Música: Els planetes, IV. Júpiter (Gustav Holst); USAF Heritage of America Band (via Wikipedia)
Música: Els planetes, IV. Júpiter (Gustav Holst); USAF Heritage of America Band (via Wikipedia)
Mireu la sonda Juno sobrevolant Júpiter.
La sonda de la NASA Juno continua amb les seves prolongades òrbites d’un mes al voltant del planeta més gran del Sistema Solar. El vídeo correspon al perijove 16, la setzena vegada que la Juno va passar a prop de Júpiter des que va arribar a mitjan 2016. Cada perijove passa a prop d’una part lleugerament diferent dels cims dels núvols de Júpiter. Aquest vídeo de colors realçats s’ha compost digitalment a partir de 21 fotografies de la JunoCam. El vídeo comença amb Júpiter ascendint mentre la Juno s’acosta des del nord. Quan la Juno arriba a la vista més propera —des d’uns 3.500 quilòmetres per damunt dels núvols de Júpiter— la sonda capta el gran planeta amb molt detall. La Juno sobrevola zones clares i cinturons foscos de núvols que envolten el planeta, així com nombroses tempestes circulars arremolinades, moltes de les quals són més grans que els huracans de la Terra. Quan la Juno s’allunya, s’hi veu un núvol en forma de dofí. Després del perijove, Júpiter recula en la distància, i al sud de Júpiter apareixen uns núvols estranys. Per obtenir les dades científiques desitjades, la Juno s’acosta tant a Júpiter que els seus instruments estan exposats a nivells de radiació molt alts.
La sonda de la NASA Juno continua amb les seves prolongades òrbites d’un mes al voltant del planeta més gran del Sistema Solar. El vídeo correspon al perijove 16, la setzena vegada que la Juno va passar a prop de Júpiter des que va arribar a mitjan 2016. Cada perijove passa a prop d’una part lleugerament diferent dels cims dels núvols de Júpiter. Aquest vídeo de colors realçats s’ha compost digitalment a partir de 21 fotografies de la JunoCam. El vídeo comença amb Júpiter ascendint mentre la Juno s’acosta des del nord. Quan la Juno arriba a la vista més propera —des d’uns 3.500 quilòmetres per damunt dels núvols de Júpiter— la sonda capta el gran planeta amb molt detall. La Juno sobrevola zones clares i cinturons foscos de núvols que envolten el planeta, així com nombroses tempestes circulars arremolinades, moltes de les quals són més grans que els huracans de la Terra. Quan la Juno s’allunya, s’hi veu un núvol en forma de dofí. Després del perijove, Júpiter recula en la distància, i al sud de Júpiter apareixen uns núvols estranys. Per obtenir les dades científiques desitjades, la Juno s’acosta tant a Júpiter que els seus instruments estan exposats a nivells de radiació molt alts.
