15 de novembre de 2011
Sol taronja que centelleja
Crèdit & Copyright: Alan Friedman (Averted Imagination)
El nostre Sol s’està convertint en un lloc molt concorregut.
L’any passat, el Sol estava tot just sortint d’un mínim solar insòlitament tranquil que es va perllongar durant anys. La setmana passada, en canvi, el Sol mostrava nombrosos trets interessants, entre els quals un dels grups més grans de taques solars mai registrats, AR 1339, visible a la dreta de la imatge.
La imatge es va captar en un únic color de llum anomenat d’hidrogen Alfa, a continuació es va invertir i finalment es va falsejar.
Les espícules cobreixen gran part de la cara del Sol. La resplendor gradual cap a les vores del Sol està causada per la major absorció del gas solar relativament fred, anomenada enfosquiment del limbe. En aquestes vores hi ha diverses protuberàncies brillants que sobresurten, mentre que les protuberàncies sobre la cara del Sol es veuen com ratlles de llum. Però el més atractiu de tot són les regions actives entrellaçades magnèticament que contenen les taques solars.
En els propers anys, a mesura que el camp magnètic del Sol avanci cap a un màxim solar, l’increment d’activitat crearà moments en què la cara del Sol serà segurament encara més complexa.
L’any passat, el Sol estava tot just sortint d’un mínim solar insòlitament tranquil que es va perllongar durant anys. La setmana passada, en canvi, el Sol mostrava nombrosos trets interessants, entre els quals un dels grups més grans de taques solars mai registrats, AR 1339, visible a la dreta de la imatge.
La imatge es va captar en un únic color de llum anomenat d’hidrogen Alfa, a continuació es va invertir i finalment es va falsejar.
Les espícules cobreixen gran part de la cara del Sol. La resplendor gradual cap a les vores del Sol està causada per la major absorció del gas solar relativament fred, anomenada enfosquiment del limbe. En aquestes vores hi ha diverses protuberàncies brillants que sobresurten, mentre que les protuberàncies sobre la cara del Sol es veuen com ratlles de llum. Però el més atractiu de tot són les regions actives entrellaçades magnèticament que contenen les taques solars.
En els propers anys, a mesura que el camp magnètic del Sol avanci cap a un màxim solar, l’increment d’activitat crearà moments en què la cara del Sol serà segurament encara més complexa.
acebook