Crèdit & Copyright: Arnar Kristjansson. Anotacions: Judy Schmidt
Aquest món, és real o fantàstic?
La veritat va començar amb un somni, el somni de què l’espectacular cascada de Seljalandsfoss que hi ha al sud d’Islàndia podria ser fotografiada amb el teló de fons d’un cel ple d’aurores. Poc després d’un informe meteorològic prometedor, l’astrofotògraf visionari i el seu company van entrar en acció. Després d’arribar al lloc, van fer una fotografia del cel de fons i la van completar amb una curiosa aurora verda, cosa que va resultar ser la part més fàcil. La part més difícil va ser la fotografia de la cascada, ja que la boira entelava les lents!
En una nit freda i sobre les roques relliscoses, van caldre unes 100 vegades en què algú havia de tornar a la càmera per veure com havia quedat l’última exposició, netejar la lent i reiniciar la càmera pel següent intent. Finalment, les millors imatges de la terra i del cel es van combinar de forma digital.
En el cel s’hi veu, tot i que molt per darrere de l’aurora, nombroses estrelles de l’hemisferi nord. El títol resultant, proposat pel mateix astrofotògraf, estava influït per la qualitat onírica de la imatge juntament amb la certesa de què algunes coses són importants quan es tracta de fer realitat un somni.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.
La veritat va començar amb un somni, el somni de què l’espectacular cascada de Seljalandsfoss que hi ha al sud d’Islàndia podria ser fotografiada amb el teló de fons d’un cel ple d’aurores. Poc després d’un informe meteorològic prometedor, l’astrofotògraf visionari i el seu company van entrar en acció. Després d’arribar al lloc, van fer una fotografia del cel de fons i la van completar amb una curiosa aurora verda, cosa que va resultar ser la part més fàcil. La part més difícil va ser la fotografia de la cascada, ja que la boira entelava les lents!
En una nit freda i sobre les roques relliscoses, van caldre unes 100 vegades en què algú havia de tornar a la càmera per veure com havia quedat l’última exposició, netejar la lent i reiniciar la càmera pel següent intent. Finalment, les millors imatges de la terra i del cel es van combinar de forma digital.
En el cel s’hi veu, tot i que molt per darrere de l’aurora, nombroses estrelles de l’hemisferi nord. El títol resultant, proposat pel mateix astrofotògraf, estava influït per la qualitat onírica de la imatge juntament amb la certesa de què algunes coses són importants quan es tracta de fer realitat un somni.
Passant el cursor per damunt de la imatge apareixen unes anotacions.