Imatge: Kepler’s Supernova Remnant – Chandra (X-ray) / HST (Optical) / Spitzer (IR)
Crèdits: Alex H. Parker (Univ. Victoria), Melissa L. Graham (Univ. California, Santa Barbara / LCOGT)
Crèdits: Alex H. Parker (Univ. Victoria), Melissa L. Graham (Univ. California, Santa Barbara / LCOGT)
Per crear una sonata de supernoves, primer cal trobar les supernoves.
Per fer-ho, els compositors Alex Parker i Melissa Graham es van basar en les dades del Canada France Hawaii Telescope (CFHT) Legacy Survey provinents de quatre camps de cel profund d’abril 2003 a agost 2006, i van escollir 241 supernoves de tipus Ia. Aquestes supernoves de tipus Ia, que encanten als cosmòlegs, són explosions termonuclears que destrueixen les estrelles nanes blanques.
A continuació, els músics van assignar una nota a cada supernova, i un volum de la nota segons la distància en què es troba. A les supernoves més distants corresponen notes més suaus.
Pel que fa al to, cada nota es basa en un factor que depèn de la velocitat amb què la supernova brilla i s’esvaeix en una determinada història temporal. Els factors més alts impliquen notes més altes en tons extrets de l’escala dominant Phrygian.
No cal dir que cada nota de supernova és tocada per un instrument. Les notes de les supernoves de galàxies massives es toquen amb un contrabaix, i les de galàxies menys massives amb un piano de cua.
Cliqueu la imatge o els enllaços Vimeo i YouTube per a veure una animació en temps comprimit de les dades del CFHT Legacy Survey mentre s’escolta la Sonata Supernova.
Per fer-ho, els compositors Alex Parker i Melissa Graham es van basar en les dades del Canada France Hawaii Telescope (CFHT) Legacy Survey provinents de quatre camps de cel profund d’abril 2003 a agost 2006, i van escollir 241 supernoves de tipus Ia. Aquestes supernoves de tipus Ia, que encanten als cosmòlegs, són explosions termonuclears que destrueixen les estrelles nanes blanques.
A continuació, els músics van assignar una nota a cada supernova, i un volum de la nota segons la distància en què es troba. A les supernoves més distants corresponen notes més suaus.
Pel que fa al to, cada nota es basa en un factor que depèn de la velocitat amb què la supernova brilla i s’esvaeix en una determinada història temporal. Els factors més alts impliquen notes més altes en tons extrets de l’escala dominant Phrygian.
No cal dir que cada nota de supernova és tocada per un instrument. Les notes de les supernoves de galàxies massives es toquen amb un contrabaix, i les de galàxies menys massives amb un piano de cua.
Cliqueu la imatge o els enllaços Vimeo i YouTube per a veure una animació en temps comprimit de les dades del CFHT Legacy Survey mentre s’escolta la Sonata Supernova.