El 24 de febrer, una intensa activitat auroral va inundar la nit de colors resplendents.
L’esdeveniment va ser captat des d’una caseta a prop de la ciutat de Yellowknife al nord del Canadà. L’impressionant seqüència de tres exposicions de tot el cel (cliqueu la imatge per veure-la completa), fetes en intervals de 30 segons, mostra les cortines dansaires de les aurores boreals sobre un fons estrellat.
Però, per què dansen les aurores? Les mesures realitzades per la sonda de la NASA THEMIS indiquen que aquestes explosions d’activitat auroral estan provocades per alliberaments sobtats d’energia en la magnetosfera de la Terra anomenats episodis de reconnexió magnètica.
Els episodis de reconnexió alliberen energia quan les línies del camp magnètic, com cintes de goma, es trenquen i impulsen les partícules carregades a l’atmosfera superior.
Estenent-se per l’espai, els episodis de reconnexió tenen lloc en la magnetosfera, en el costat nocturn de la Terra, a una distància aproximada d’un terç del camí a la Lluna.
L’esdeveniment va ser captat des d’una caseta a prop de la ciutat de Yellowknife al nord del Canadà. L’impressionant seqüència de tres exposicions de tot el cel (cliqueu la imatge per veure-la completa), fetes en intervals de 30 segons, mostra les cortines dansaires de les aurores boreals sobre un fons estrellat.
Però, per què dansen les aurores? Les mesures realitzades per la sonda de la NASA THEMIS indiquen que aquestes explosions d’activitat auroral estan provocades per alliberaments sobtats d’energia en la magnetosfera de la Terra anomenats episodis de reconnexió magnètica.
Els episodis de reconnexió alliberen energia quan les línies del camp magnètic, com cintes de goma, es trenquen i impulsen les partícules carregades a l’atmosfera superior.
Estenent-se per l’espai, els episodis de reconnexió tenen lloc en la magnetosfera, en el costat nocturn de la Terra, a una distància aproximada d’un terç del camí a la Lluna.