Això és un extraterrestre? Probablement no, però entre tots els animals que hi ha a la Terra, el tardígrad podria ser-ne el millor candidat.
Això és perquè se sap que els tardígrads són capaços de viure durant dècades sense menjar ni beure, de sobreviure a temperatures des de gairebé el zero absolut fins a molt per sobre del punt d’ebullició de l’aigua, de sobreviure a pressions des de prop de zero a molt per sobre de les que hi ha en els fons oceànics, i de sobreviure a l’exposició directa de radiacions perilloses. La capacitat de supervivència de llarga durada d’aquests extremòfils es va posar a prova el 2011 a l’exterior d’un transbordador espacial en òrbita. Els tardígrads són tan duradors en part perquè poden reparar l’ADN propi així com reduir el contingut d’aigua del cos a un petit percentatge. Alguns d’aquests ossets d’aigua en miniatura gairebé es van convertir en extraterrestres el 2011 quan es van llançar al satèl·lit marcià Phobos, i de nou el 2021 quan es van llançar a la Lluna, però el llançament anterior va fallar i en aquest últim aterratge es va estavellar. En la major part de la Terra, els tardígrads són més comuns que els humans.
La imatge és una micrografia electrònica amb els colors realçats que mostra un tardígrad d’un mil·límetre de llargada que s’arrossega per la molsa.