En algun lloc d’aquesta imatge s’amaga la Lluna.
Durant la fase completament plena, la Lluna és veu sencera. L’ull atent del fotògraf, fins i tot, no la podia trobar, tot i que sabia exactament on mirar (amb prou feines la va recollir amb una llarga exposició). Tot i que a hores d’ara podríeu felicitar-vos per haver-la trobat, per què era tan difícil de veure? Per una raó: aquesta fotografia es va fer durant un eclipsi total de Lluna, quan l’ombra de la Terra feia que la Lluna fos molt més fosca que una Lluna plena normal. D’altra banda, la fotografia, presa a Colorado (EUA), es va fer just abans de la sortida del Sol. Amb la Lluna al costat oposat del Sol en el firmament, això implicava que el Sol es trobava just per sota de l’horitzó, però encara il·luminava lleugerament el cel. Finalment, com que la Lluna es trobava a tan sols uns dos graus per damunt de l’horitzó, el gran volum d’aire entre la càmera i l’horitzó va dispersar molta llum lluny de la Lluna de fons. Dotze minuts després d’haver-se fet aquesta fotografia el 2012, el Sol va treure l’ull per l’horitzó i la Lluna es va pondre.
