Processament: NASA/CXC/SAO/L. Frattare & K. Arcand
El cúmul massiu de galàxies Abell 2744, dominat per la matèria fosca, és conegut per alguns com el cúmul de Pandora.
Es troba a 3.500 milions d’anys llum de distància a la constel·lació de l’Escultor. Utilitzant aquesta enorme massa del cúmul de galàxies com a lent gravitacional per deformar l’espai-temps i amplificar els objectes encara més llunyans directament darrere seu, els astrònoms han trobat una galàxia de fons, UHZ1, amb un notable desplaçament cap al vermell de Z=10,1. Això situa UHZ1 molt més enllà d’Abell 2744, a una distància de 13.200 milions d’anys llum, quan l’Univers tenia al voltant del 3 % de l’edat actual. UHZ1 queda identificada en les insercions d’aquesta imatge composta que combina els raigs X (tons porpra) de l’Observatori de raigs X Chandra i la llum infraroja del Telescopi Espacial James Webb. L’emissió de raigs X d’UHZ1 detectada en les dades del Chandra és la signatura reveladora d’un creixent forat negre supermassiu que hi ha en el centre de la galàxia amb un desplaçament al vermell ultra alt. Això fa que el forat negre creixent d’UHZ1 sigui el forat negre més llunyà mai detectat en raigs X, un resultat que dona pistes de com i quan es van formar els primers forats negres supermassius de l’Univers.

