Crèdits: NASA, Johns Hopkins Univ. APL, Arizona State Univ., CIW
Ahir, la sonda MESSENGER, la primera a orbitar Mercuri, va acabar descansant en aquesta regió de la superfície de Mercuri.
Elaborada a partir de les dades de l’altímetre làser de la mateixa MESSENGER, la fotografia mostra la vora nord-est de la conca Shakespeare, àmplia i plena de lava. A la vora superior esquerra hi ha l’enorme cràter Janacek de 48 quilòmetres de diàmetre. L’altura del terreny està codificada en color: les regions vermelles són uns 3 quilòmetres més altes que les blaves.
Es va predir que l’òrbita final de la MESSENGER acabés a prop del centre i que la sonda s’estavellés a uns 4 quilòmetres per segon creant un nou cràter d’uns 16 metres de diàmetre. L’impacte a la cara oculta de Mercuri no es va poder observar per telescopi, però es va confirmar quan no es va detectar cap senyal de la sonda un cop passat el temps per emergir per darrere del planeta.
Llançada el 2004, la MErcury Surface Space ENvironment GEochemisty Ranging va fer el 2011 més de 4.000 òrbites al voltant del planeta més interior del Sistema Solar.
Elaborada a partir de les dades de l’altímetre làser de la mateixa MESSENGER, la fotografia mostra la vora nord-est de la conca Shakespeare, àmplia i plena de lava. A la vora superior esquerra hi ha l’enorme cràter Janacek de 48 quilòmetres de diàmetre. L’altura del terreny està codificada en color: les regions vermelles són uns 3 quilòmetres més altes que les blaves.
Es va predir que l’òrbita final de la MESSENGER acabés a prop del centre i que la sonda s’estavellés a uns 4 quilòmetres per segon creant un nou cràter d’uns 16 metres de diàmetre. L’impacte a la cara oculta de Mercuri no es va poder observar per telescopi, però es va confirmar quan no es va detectar cap senyal de la sonda un cop passat el temps per emergir per darrere del planeta.
Llançada el 2004, la MErcury Surface Space ENvironment GEochemisty Ranging va fer el 2011 més de 4.000 òrbites al voltant del planeta més interior del Sistema Solar.