Crèdits: NASA, Solar Dynamics Observatory
Segons com, el miasma de plasma incandescent del nostre Sistema Solar fa una mica de por.
La imatge és una composició de 25 imatges enregistrades en llum ultraviolada extrema pel Solar Dynamics Observatory entre el 16 d’abril de 2012 i el 15 abril de 2013. La longitud d’ona de la llum, 171 àngstroms, mostra l’emissió dels àtoms del ferro altament ionitzats de la corona solar a temperatures típiques d’uns 600.000 graus Kelvin (uns 600.000 ºC).
Encerclant els dos costats de l’equador durant l’aproximació al màxim del cicle solar de 11 anys, les regions actives queden enllaçades amb els bucles i els arcs que es produeixen al llarg de les línies de camp magnètic. Per descomptat, una imatge més familiar en llum visible mostraria les regions actives com a grups de taques fosques.
En aquest breu vídeo hi ha comprimits tres anys d’imatges del Solar Dynamics Observatory.
La imatge és una composició de 25 imatges enregistrades en llum ultraviolada extrema pel Solar Dynamics Observatory entre el 16 d’abril de 2012 i el 15 abril de 2013. La longitud d’ona de la llum, 171 àngstroms, mostra l’emissió dels àtoms del ferro altament ionitzats de la corona solar a temperatures típiques d’uns 600.000 graus Kelvin (uns 600.000 ºC).
Encerclant els dos costats de l’equador durant l’aproximació al màxim del cicle solar de 11 anys, les regions actives queden enllaçades amb els bucles i els arcs que es produeixen al llarg de les línies de camp magnètic. Per descomptat, una imatge més familiar en llum visible mostraria les regions actives com a grups de taques fosques.
En aquest breu vídeo hi ha comprimits tres anys d’imatges del Solar Dynamics Observatory.