Com es calibra una enorme lent gravitatòria?
En aquest cas, la lent és el cúmul de galàxies Abell 383, un conglomerat massiu de galàxies, gas calent i matèria fosca que es troba a uns 2,5 milions d’anys llum de distància (desplaçament al vermell z=0,187. El que es necessita calibrar és la massa del cúmul, en particular, la quantitat i la distribució de la matèria fosca.
Recentment s’ha provat una nova tècnica de calibratge que consisteix a esperar que passin supernoves d’un tipus específic per darrere d’un cúmul de galàxies, i aleshores calcular quina quantitat del cúmul ha d’haver magnificat aquestes supernoves per efecte de lent gravitatòria. Aquesta tècnica es complementa amb altres mesures com ara el càlcul de la matèria fosca necessària per contenir els moviments interns de galàxies, confinar el gas calent del cúmul i crear les distorsions de la imatge de lent gravitatòria.
Aquesta imatge del Telescopi Espacial Hubble mostra el cúmul de galàxies A383 i les seves capacitats com a lent gravitatòria (a la dreta) en distorsionar considerablement les galàxies de fons que hi ha darrere del centre del cúmul. A l’esquerra es mostra una galàxia distant abans i després d’una supernova descoberta recentment.
Fins al moment, el projecte Lensing Cluster And Supernova with Hubble (CLASH) ha detectat unes supernoves de tipus Ia amb qualitat de calibratge darrere d’altres dos cúmuls galàctics.
En aquest cas, la lent és el cúmul de galàxies Abell 383, un conglomerat massiu de galàxies, gas calent i matèria fosca que es troba a uns 2,5 milions d’anys llum de distància (desplaçament al vermell z=0,187. El que es necessita calibrar és la massa del cúmul, en particular, la quantitat i la distribució de la matèria fosca.
Recentment s’ha provat una nova tècnica de calibratge que consisteix a esperar que passin supernoves d’un tipus específic per darrere d’un cúmul de galàxies, i aleshores calcular quina quantitat del cúmul ha d’haver magnificat aquestes supernoves per efecte de lent gravitatòria. Aquesta tècnica es complementa amb altres mesures com ara el càlcul de la matèria fosca necessària per contenir els moviments interns de galàxies, confinar el gas calent del cúmul i crear les distorsions de la imatge de lent gravitatòria.
Aquesta imatge del Telescopi Espacial Hubble mostra el cúmul de galàxies A383 i les seves capacitats com a lent gravitatòria (a la dreta) en distorsionar considerablement les galàxies de fons que hi ha darrere del centre del cúmul. A l’esquerra es mostra una galàxia distant abans i després d’una supernova descoberta recentment.
Fins al moment, el projecte Lensing Cluster And Supernova with Hubble (CLASH) ha detectat unes supernoves de tipus Ia amb qualitat de calibratge darrere d’altres dos cúmuls galàctics.