Pocs cúmuls estel·lars són tan a prop els uns dels altres.
Visible a simple vista des de zones amb cel fosc, va ser catalogat el 130 aC per l’astrònom grec Hipparchus. Aquest parell de cúmuls estel·lars oberts és un sorprenent camp d’estrelles que hi ha a la constel·lació septentrional del mític heroi grec Perseu. Es troben a uns 7.000 anys llum de distància, però són un objectiu fàcil amb prismàtics. Ara coneguts com a h i chi Persei, o bé NGC 869 (a la dreta) i NGC 884, estan separats per tan sols uns centenars d’anys llum i contenen estrelles molt més joves i més calentes que el Sol. A més de trobar-se físicament a prop, les edats d’aquests cúmuls basades en les seves estrelles individuals són similars, cosa que posa de manifest que els dos cúmuls són segurament un producte de la mateixa regió de formació estel·lar.
