Crèdit & Copyright: Petr Horálek. Anotacions: Judy Schmidt
Hi ha alguna cosa interessant per veure en la direcció oposada al Sol? Doncs sí, una nit del mes passat n’hi havia unes quantes.
En primer lloc, l’orbe vermell brillant de la part inferior dreta de la imatge és la Lluna plena enfosquida i enrogida, ja que havia entrat en l’ombra de la Terra. Més enllà del con de foscor de la Terra hi ha les partícules de pols retrodisperses que orbiten el Sol i que presenten una resplendor difusa anomenada gegenschein, visible com una banda tènue que emergeix de l’horitzó central i passa per darrere de la Lluna. Just per damunt de l’horitzó també es veu una ratlla gairebé horitzontal de luminescència atmosfèrica verda, parcialment bloquejada per la sorra de color taronja que hi ha per l’aire.
En el cel llunyà i a la part superior de la imatge es veu un punt blau que és l’estrella Sirius, mentre que la banda central de la Via Làctia arqueja cap amunt a l’esquerra i cap avall a la dreta. Les taques de llum difusa de l’esquerra del centre són els Gran i Petit Núvols de Magallanes. Escampades pel cel també hi ha nebuloses d’emissió vermelles, però són massa nombroses per esmentar, de manera que s’indiquen en la imatge complementària anotada.
En primer pla es veu la desolada regió Deadvlei del Parc Nacional Namib-Naukluft de Namíbia així com l’astrofotògraf contemplant una terra i un cel tan increïbles que ell mateix va descriure l’experiència com una de les millors de la seva vida.
En primer lloc, l’orbe vermell brillant de la part inferior dreta de la imatge és la Lluna plena enfosquida i enrogida, ja que havia entrat en l’ombra de la Terra. Més enllà del con de foscor de la Terra hi ha les partícules de pols retrodisperses que orbiten el Sol i que presenten una resplendor difusa anomenada gegenschein, visible com una banda tènue que emergeix de l’horitzó central i passa per darrere de la Lluna. Just per damunt de l’horitzó també es veu una ratlla gairebé horitzontal de luminescència atmosfèrica verda, parcialment bloquejada per la sorra de color taronja que hi ha per l’aire.
En el cel llunyà i a la part superior de la imatge es veu un punt blau que és l’estrella Sirius, mentre que la banda central de la Via Làctia arqueja cap amunt a l’esquerra i cap avall a la dreta. Les taques de llum difusa de l’esquerra del centre són els Gran i Petit Núvols de Magallanes. Escampades pel cel també hi ha nebuloses d’emissió vermelles, però són massa nombroses per esmentar, de manera que s’indiquen en la imatge complementària anotada.
En primer pla es veu la desolada regió Deadvlei del Parc Nacional Namib-Naukluft de Namíbia així com l’astrofotògraf contemplant una terra i un cel tan increïbles que ell mateix va descriure l’experiència com una de les millors de la seva vida.
