Poques persones van poder mantenir-se a l’ombra de la Lluna i contemplar l’eclipsi total de Sol del 4 de desembre.
L’estreta banda de la totalitat, determinada per la mecànica celestial i no per les fronteres geogràfiques, va seguir pel continent relativament inaccessible més al sud de la Terra. Tot i això, alguns caçadors d’eclipsis ben protegits van quedar recompensats amb l’enlluernador espectacle en el cel fred però serè de l’Antàrtida. Aquesta fotografia d’un telescopi terrestre, presa dins del límit de la banda d’ombra a la glacera Unión just abans que comencés la breu totalitat, capta una espurna de llum solar a prop de la part superior del disc lunar. Mireu de prop les protuberàncies solars rosades que s’arquegen per damunt del limbe del Sol. Durant la totalitat, la magnífica corona solar —l’atmosfera exterior del Sol— va fer la seva esperada aparició fluint lluny de la vora del Sol.