Un espectre de Nova Delphini

Quan la setmana passada va aparèixer una nova estrella a la constel·lació Delphinus, els astrònoms van trobar que el seu espectre donava pistes sobre la veritable naturalesa de l’aparició.
Coneguda actualment com a Nova Delphini, aquesta imatge del seu camp estel·lar pròxim, captat amb un prisma i un telescopi la nit del 16/17 d’agost a Sternwarte Bülach (Suïssa), en mostra l’espectre de llum visible prop de la màxima brillantor.
A l’espectre de la nova, les intenses línies d’absorció a causa dels àtoms d’hidrogen són les bandes més fosques, però aquestes línies d’absorció estan vorejades sobre el límit vermellós per brillants bandes d’emissió. Aquest patró és la signatura espectral del material expulsat d’un sistema binari cataclísmic conegut com una nova clàssica.
La imatge també mostra els espectres d’altres estrelles més febles del camp, identificades pel seu número al catàleg Hipparcos, la brillantor en magnitud i el tipus espectral.
També inclou, per casualitat, la tènue línia d’emissió de la nebulosa planetària NGC 6905 (a la part inferior dreta).
APOD