On han anat a parar totes les taques solars? El mes passat, el nombre total de taques que creuaven el Sol va ser… zero. Molt per sota de la mitjana mensual a llarg termini, la superfície del Sol ha esdevingut excepcionalment passiva com fa 11 anys, durant l’últim mínim solar. Aquesta passivitat no és només un espectacle visual sinó que es correlaciona amb el Sol una mica més tènue, els forats de la corona més estables i la reducció de la intensitat del vent solar que emergeix. Aquest vent més feble, al seu torn, refreda i contrau l’atmosfera exterior de la Terra (la termosfera) i provoca el deteriorament orbital de molts satèl·lits.
La imatge en negatiu de l’esquerra mostra l’atrafegada superfície solar prop del màxim del 2012, en contrast amb la imatge de la dreta que mostra la superfície del passat agost, ja sense taques (durant uns dies) i en el mínim d’activitat. Actualment s’estudien els efectes d’aquest mínim solar singularment estàtic.
Un febrer sense taques solars
Crèdit & Copyright: Alan Friedman (Averted Imagination)