Un halo de súper Lluna

Diumenge passat, mentre el Sol es ponia, va emergir una Lluna plena en perigeu. Com que es trobava gairebé en el punt més proper a la Terra, era la Lluna plena més brillant i més gran de l’any, també coneguda com súper Lluna.
Vista des de Punta Piedras (Argentina) i la desembocadura del Riu de la Plata, prop de Buenos Aires, la llum de la súper Lluna creava aquest magnífic halo lunar circular.
La mida d’un halo lunar ve determinada per la geometria dels cristalls de gel d’aigua de sis costats que hi ha en els núvols alts i prims del planeta Terra. Aquests cristalls desvien els raigs de llum de la Lluna amb més força en un angle mínim de 22 graus; per això, aquest halo té un radi intern de 22 graus, igual que els halos de les llunes quasi-súper.
Més habituals que una súper Lluna, els bonics halos de 22 graus es poden presentar en qualsevol moment de l’any.
Versió en català d'Astronomy Picture Of the Day