Crèdit & Copyright: Tony Hallas
Aquestes tres nebuloses apareixen sovint en els recorreguts telescòpics per la constel·lació Sagittarius i pels poblats camps d’estrelles de la Via Làctia central.
Al segle XVIII, el turista còsmic Charles Messier en va catalogar dues: M 8, la gran nebulosa que es veu a l’esquerra del centre, i M 20, la nebulosa de colors que hi ha a la dreta. La tercera, NGC 6559, està per sobre de M 8, separada de la nebulosa més gran per una banda de pols fosca. Les tres nebuloses són guarderies estel·lars que es troben a uns cinc mil anys llum de distància.
L’enorme M 8, de més de cent anys llum de diàmetre, també es coneix com a la nebulosa de la Llacuna. Per la seva banda, el sobrenom popular de M 20 és la Trífida.
El resplendent gas hidrogen crea el color vermell dominant de la nebulosa d’emissió que contrasta amb les tonalitats blaves més cridaneres de la Trífida causades per la llum estel·lar reflectida per la pols.
Aquest paisatge celeste, captat amb telescopi i càmera digital, també inclou un dels cúmuls estel·lars oberts de Messier, M 21, just a sobre de la Trífida.
Al segle XVIII, el turista còsmic Charles Messier en va catalogar dues: M 8, la gran nebulosa que es veu a l’esquerra del centre, i M 20, la nebulosa de colors que hi ha a la dreta. La tercera, NGC 6559, està per sobre de M 8, separada de la nebulosa més gran per una banda de pols fosca. Les tres nebuloses són guarderies estel·lars que es troben a uns cinc mil anys llum de distància.
L’enorme M 8, de més de cent anys llum de diàmetre, també es coneix com a la nebulosa de la Llacuna. Per la seva banda, el sobrenom popular de M 20 és la Trífida.
El resplendent gas hidrogen crea el color vermell dominant de la nebulosa d’emissió que contrasta amb les tonalitats blaves més cridaneres de la Trífida causades per la llum estel·lar reflectida per la pols.
Aquest paisatge celeste, captat amb telescopi i càmera digital, també inclou un dels cúmuls estel·lars oberts de Messier, M 21, just a sobre de la Trífida.