L’avió Helios de la NASA, impulsat per energia solar, va volar gairebé cent anys després de l’històric vol dels germans Wright del 17 de desembre de 1903.
La fotografia, feta l’agost de 2001 a 3.000 metres en el cel del nord-oest de Kauai (Hawaii, EUA), mostra l’Helios pilotat a distància desplaçant-se a uns 40 quilòmetres per hora.
L’aeronau, essencialment una ala ultralleugera amb 14 motors elèctrics, va ser construïda per AeroVironment Inc. Coberta amb cèl·lules fotovoltaiques, l’impressionant ala de l’Helios fa 75 metres, una amplada superior a l’envergadura i, fins i tot, a la longitud total d’un avió de passatgers Boeing 747.
Elevant-se durant les hores amb llum diürna, el prototip d’aeronau va arribar finalment a una altitud d’uns 30.000 metres i va batre el rècord de vol no impulsat per coet.
Helios va ser concebut com la demostració d’una tecnologia però, en l’aire extremadament tènue que hi ha a 30.000 metres sobre la superfície terrestre, el vol de l’Helios també es va aproximar a les condicions d’un vol amb ales a l’atmosfera de Mart.
La fotografia, feta l’agost de 2001 a 3.000 metres en el cel del nord-oest de Kauai (Hawaii, EUA), mostra l’Helios pilotat a distància desplaçant-se a uns 40 quilòmetres per hora.
L’aeronau, essencialment una ala ultralleugera amb 14 motors elèctrics, va ser construïda per AeroVironment Inc. Coberta amb cèl·lules fotovoltaiques, l’impressionant ala de l’Helios fa 75 metres, una amplada superior a l’envergadura i, fins i tot, a la longitud total d’un avió de passatgers Boeing 747.
Elevant-se durant les hores amb llum diürna, el prototip d’aeronau va arribar finalment a una altitud d’uns 30.000 metres i va batre el rècord de vol no impulsat per coet.
Helios va ser concebut com la demostració d’una tecnologia però, en l’aire extremadament tènue que hi ha a 30.000 metres sobre la superfície terrestre, el vol de l’Helios també es va aproximar a les condicions d’un vol amb ales a l’atmosfera de Mart.