No, el cotxe no corria perill de ser aspirat a l’espai pel gran vòrtex celeste.
Per una raó, el vòrtex era realment una aurora, i com que les aurores es creen per partícules que impacten la Terra des de l’espai, no creen un buit. Aquesta aurora de ràpid desenvolupament va ser causada per una ejecció de massa coronal del Sol que va passar per la Terra prou a prop per provocar una ondulació a la magnetosfera terrestre. Les parts vermelles superiors de l’aurora es troben a més de 250 quilòmetres d’alçada amb la resplendor vermella creada per l’oxigen atòmic atmosfèric alimentat directament per les partícules entrants. Les parts verdes inferiors de l’aurora es troben a més de 100 quilòmetres d’altitud amb la resplendor verda creada per l’oxigen atòmic de l’atmosfera activat indirectament per col·lisions amb el nitrogen molecular. Per sota dels 100 quilòmetres, hi ha poc oxigen atòmic, per això les aurores s’acaben bruscament. Els cilindres concèntrics representen una espectacular corona auroral vista des del costat. La imatge es va crear a partir d’una sola exposició de 3 segons feta a mitjans de març al llac Myvat (Islàndia).
