Certament, els astrònoms no descobreixen supernoves buscant fletxes. Però en aquesta fotografia feta el 23 de gener, una fletxa apunta a una flamant i emocionant supernova, ara catalogada com a SN 2014J, que s’ha trobat a la galàxia M 82.
Situada a prop de l’Óssa Major al cel del planeta Terra i coneguda també com la galàxia del Cigar, M 82 és un objectiu popular per als telescopis de l’hemisferi nord.
SN 2014J es va detectar per primera vegada la nit del 21 de gener com una font desconeguda a la galàxia altrament familiar pel professor Steve Fossey i els estudiants d’astronomia Ben Cooke, Tom Wright, Matthew Wilde i Guy Pollack de l’Observatori de la University College de Londres.
M 82 és a tan sols 12 milions d’anys llum de distància (per tant, l’explosió de la supernova va tenir lloc fa 12 milions d’anys i aquella llum arriba ara a la Terra), de manera que SN 2014J és una de les supernoves més properes descobertes en les últimes dècades. Els espectres indiquen que és una supernova de tipus Ia causada per l’explosió d’una nana blanca que acumulava matèria procedent d’una estrella companya.
A dues setmanes de la màxima brillantor segons algunes estimacions, SN 2014J ja és la part més brillant de M 82 i es pot veure amb telescopis petits en el cel nocturn.
Situada a prop de l’Óssa Major al cel del planeta Terra i coneguda també com la galàxia del Cigar, M 82 és un objectiu popular per als telescopis de l’hemisferi nord.
SN 2014J es va detectar per primera vegada la nit del 21 de gener com una font desconeguda a la galàxia altrament familiar pel professor Steve Fossey i els estudiants d’astronomia Ben Cooke, Tom Wright, Matthew Wilde i Guy Pollack de l’Observatori de la University College de Londres.
M 82 és a tan sols 12 milions d’anys llum de distància (per tant, l’explosió de la supernova va tenir lloc fa 12 milions d’anys i aquella llum arriba ara a la Terra), de manera que SN 2014J és una de les supernoves més properes descobertes en les últimes dècades. Els espectres indiquen que és una supernova de tipus Ia causada per l’explosió d’una nana blanca que acumulava matèria procedent d’una estrella companya.
A dues setmanes de la màxima brillantor segons algunes estimacions, SN 2014J ja és la part més brillant de M 82 i es pot veure amb telescopis petits en el cel nocturn.