Normalment, l’Estació Espacial Internacional només es veu de nit.
Desplaçant-se lentament pel firmament nocturn mentre orbita la Terra, l’Estació Espacial Internacional (EEI) es pot veure com un punt lluminós diverses vegades l’any des de molts llocs. L’EEI, però, només és visible just després de la posta del Sol o just abans de la sortida del Sol perquè brilla amb la llum solar reflectida; un cop l’EEI entra en l’ombra de la Terra, es perd de vista. L’única ocasió en què l’EEI és visible durant el dia és quan passa just per davant del Sol. Aleshores, passa tan de pressa que només les càmeres que fan exposicions molt curtes poden congelar visualment la silueta de l’EEI sobre el fons del Sol.
La imatge és exactament això: una sèrie de fotografies preses a principis d’aquest mes des de Beijing (Xina) en un moment adequat. Més tard, aquesta sèrie de fotografies es va combinar amb fotografies preses gairebé al mateix temps, però realçant la textura i l’activitat de l’atrafegat Sol. L’activitat solar incloïa nombroses protuberàncies gasoses vistes sobre la vora i ressaltades en vermell, filaments vists contra la cara del Sol i una taca solar fosca.
